Un conte de Joan Pons

Sant Jordi va arribar a Menorca la matinada del 23 d’abril fidel a la seva cita amb el drac. Molts menorquins asseguren que el van geolocalitzar amb el mòbil a l’Estació Marítima del port de Maó on hi havia arriba amb el ferri de la Trasmediterránea. D’altres veus apunten que va ser vist per primera vegada al moll del dic de Ciutadella acabat d’arribar amb el ràpid de Baleària. Sigui quina sigui la versió correcta ambdues fonts coincideixen en un punt: el valent cavaller i el seu elegant cavall blanc estaven marejats quan van posar els peus i els cascs respectivament en terra menorquina. La sól·lera els va durar uns minuts perquè Sant Jordi va romandre ert i majestuós damunt el moll durant més de deu minuts com si no sabés cap on anar o com si s’adaptés a la quietud. Havia fet mala mar durant la travessia i, durant uns moments, el capità del vaixell va tenir dubtes de poder entrar a port. Una vegada aconseguida l’entrada i amarrat el ferri a l’Estació Marítima un mariner va sortir corrents per la gran porta de la bodega i va entregar una mascareta al cavaller.

-Tengui, senyor. A partir d’ara és obligatori dur una mascareta com a protecció als efluvis pestilents, letals i contagiosos que emet el drac.

-I el cavall?

-Agafi una bossa de mareig i la pot penjar de les orelles del cavall com si sigui un sac  ple de segó.

-Així ho faré. Em pot dir amable mariner on para el terrible drac que s’alimenta de donzelles virginals?

-El trobarà a tot arreu. El cau ves a saber però els seus efectes mortífers floten a l’aire.

-Per aquest motiu la mascareta?

-Per aquest motiu la mascareta, valerós cavaller.

-La bavera del cavall i la mascareta de tela em llevarà credibilitat quan m’hagi d’enfrontar al drac.

-Són les normes. Ves a saber si el drac també en duu de mascareta!

-N’estàs segur? Així tampoc no seria gaire temible i estaríem empatats.

-No ho sé pas. Vostè és el cavaller. Jo soc un simple mariner.

Recuperat del mareig gràcies a la tramuntana que bufava fort i pentinava l’illa de nord a sud, Sant Jordi va pujar dalt el cavall protegit amb el baverall de tela i va enfilar, diuen uns, el Camí d’en Kane a l’alçada dels vergers de Sant Joan, diuen uns altres, prenent una mica desorientat l’Avinguda de la Mar d’una de les moltes urbanitzacions de ponent. Ensumava l’aire de tant en tant per localitzar el cau del drac quan a una rotonda un policia de trànsit el va aturar. 

-Aturi’s.

-So...

-On va?

-Una pregunta semblant volia expressar. On vaig?

-On va?

-On vaig?

-No ho sap?

-No ho sé. Han aconseguit posar un geolocalitzador a la panxa del drac?

-Quines bestieses!

-Som Sant Jordi i he vingut a matar el drac. Per tant, la pregunta és on vaig, on he d’anar per trobar-me el drac i batre’m amb cavalleresca batalla.

-Flota en l’aire.

-Qui?

-El drac.

-Deu tenir un cau.

-El cau és el nostre cor. Tal vegada els nostres pulmons. Periodistes d’investigació nord-americans situen el cau del drac en un laboratori de Wuhan.

-Tal vegada va sortir de la Xina com jo un dia molt llunyà vaig sortir de Capadòcia, però s’ha escampat per tot el món. He pensat que el trobaria a Menorca.

-A Menorca hi és. La prova són els morts que hi ha hagut. Pocs, sobretot en residències geriàtriques.

-Un mort ja és molt.

-Un únic mort ja és moltíssim. 

-Adéu. No puc perdre més temps. Vaig a la recerca del drac.

-Un moment. Els papers del seu mitjà de transport.

-És un cavall.

-Els cavalls també tenen papers. Hauria de davallar del corser. Posa en perill les meves cervicals i la circulació. 

-Som Sant Jordi, per l’amor de Deu! 

-Ui, quina excusa. De les excuses més originals que m’han fet. No veu senyor que tothom es pot fer passar per Sant Jordi? Sobretot el dia 23 d’abril? L’hauré de multar.

-Multar-me?

-Per no portar papers.

-Multi’m. El Gremi de Llibreters pagarà la multa.

-Va armat?

-És clar que vaig armat! Un drac pesa unes quantes tones!

-Apa, no sigui exagerat.

-Pesa més que un elefant i una balena junts. Com el podria vèncer cada any sense armes? 

-Haurà d’entregar-me-les.

-Açò mai. Com m’enfrontaria amb el drac desarmat?

-És problema seu. Li deman jo com he de fer la meva feina?

-Però... És absurd.

-Davalli del cavall i dipositi les seves armes dins el cotxe de policia. Si té els papers en regla les seves armes seran retornades per l’autoritat competent quan se’n vagi de l’illa.

-Sort que cavall i cavaller portem mascareta.

-Si no hagués dut mascareta l’hauria detingut. 

Desarmat, multat i humiliat Sant Jordi va prosseguir el seu camí. Uns asseguren que es va dirigir de l’est a l’oest. D’altres els desmenteixen i afirmen que va cavalcar d’oest a est. El fet és el mateix. Sigui com sigui la coincidència dels testimonis situa la topada definitiva entre el drac i Sant Jordi als plans d’Alaior. 

-Bon dia, drac. He vingut a matar-te.

-Ets més cansat que un dia sense menjar cap princesa. Cada any em mates, de la meva sang floreix una rosa, la culls i la regales a la princesa que has alliberat. S’ha convertit en una tradició nacional. Els homes regalen roses a les dones. Les dones regalen llibres als homes. No trobes que la tradició que hem instaurat és una mica masclista? De fet, jo no som un drac, som una draca i aquests comportaments sectaris em comencen a cansar.

-Ui, què sensible! 

-I he pensat, perquè tenc molt de temps per pensar dins el meu cau, si no ho capgiram. Aquest any et mat jo a tu d’una queixalada, t’engolesc i, durant la digestió faig un rot i escup els teus ossets que, en contacte amb la terra, es converteixen en llibres d’argila. I, a partir d’aquí, tot el procés històric: rotlles, còdex, manuscrits, impressió xilogràfica, tipus mòbils i incunables, llibre imprès, audiollibres, llibre electrònic i tot el que vindrà. Com ho veus?

-Bé, crec que no tenc molta elecció. Un mariners m’ha donat una mascareta i un policia m’ha despullat de les meves armes. No sé com t’hauria de matar sense la meva llança i la meva espasa.

I així va ser. Aquell any 2020 Sant Jordi no va matar el drac que va campar pel món fins que va arribar el bon temps i es va encauar. De la saliva sulfurosa de la draca mesclada amb la terra vermella dels plans d’Alaior van sorgir llibres que van instaurar un nou temps que va lluitar durant anys amb el vell. 

De les roses ja se’n va encarregar la primavera.